Presentació de l’anime
InuYasha és un manga creat per Rumiko Takahashi (autora coneguda per aquesta obra, a més de Ranma 1/2, Maison Ikkoki, i moltes més) que començà la seva publicació el 1996. Aquest compta amb un total de 56 volums. Encara que més endavant, el 2000, es va crear la versió anime d’aquest, que compta amb 166 capítols.
Argument
Aquest anime comença mostrant unes escenes en el Japó feudal, exactament en el període Sengoku. Aquí es veu a Inuyasha, un semidimoni/Han’yō (mig dimoni, mig gos), que intenta aconseguir la perla de Shikon (Perla de les 4 ànimes, aquesta concedeix qualsevol desig) per poder convertir-se completament en dimoni. Per això, comença a anar amb una sacerdotessa anomenada Kikyo, que protegeix aquesta perla, així doncs, podrà robar-la. Encara que s’enamoren, i aquesta li proposa convertir-se en humà, així la perla es purificarà i podrà ser destruïda, però aquests són enganyats per Naraku (un dimoni). Inuyasha ataca el poble i intenta robar la perla, però Kikyo el deixa sellat en un arbre, just abans que ella mori. 500 anys més tard, un monstre llença per un pou a una noia anomenada Kagome (que és la reencarnació de la sacerdotessa Kikyo, i per tant, té la perla al seu interior). El monstre intenta treure-li, però Inuyasha la salva. Però per un descuit de la Kagome, la perla es trenca en molts trossos; i per tant, aquests dos comencen aventures per aconseguir aquestes parts de la perla, alhora evitant que Naraku també les aconsegueixi.
Imatge on es veu la Kagome i l’Inuyasha. Clica aquí per la imatge original
Personatges mitològics
El primer típus de personatge mitològic que trobem és el Han’yō, ja que el protagonista n’és un. Aquest és un ésser de barreja humana i Yōkai (és a dir, dimoni). També se’ls anomena semi-yōkai, hanyō o hanyou. Aquests poden ser el resultat de dos Han’yō, també d’un humà i un Yōkai (el més comú és que l’humà fos la dona i el yōkai l’home) o producte d’una reencarnació (és a dir, neix com a fruit de dos humans, però a través de la reencarnació, obté l’energia d’un yōkai). Aquests tenen l’oïda i l’olfacte més desenvolupat que els humans. La seva força i resistència és també molt superior. En el cas dels reencarnats, aquests poden posseir alguns poders de la seva vida anterior.
En segon lloc trobem els Yōkai. Aquests se’ls denomina als dimonis (encara que algunes parts de la cultura japonesa els ho denominen a les figures sobrenaturals en general). Tots són diferents, alguns tenen parts humanes, altres d’animals, o d’ambdós. Aquests són més poderosos que els humans, per això tenen un sentiment de superioritat cap a ells. Aquests no són derrotats per mundans, amb excepció dels monjos budistes que obtinguin la benedicció de Buda. Alguns Yōkai opten per viure apartats de la civilització humana, per evitar els problemes que poden desencadenar el contacte amb aquests, però hi ha d’altres que conviuen amb els humans per acabar concebent Hanyō, però es diu que les històries amoroses entre persones i Yōkais acaben sempre amb tristesa.
Representació de Yokais. Clica aquí per la imatge original
En tercer lloc, hi ha un personatge antagonista menor, però molt important en la mitologia japonesa: el Sant Hakushin. Aquest personatge apareix a causa que aquest personatge crea una barrera protectora al voltant de l’illa Hijiri. Aquest monjo, en la mitologia, aconseguí arribar a la il·luminació i convertir-se en buda, a través de la momificació mentre era viu. Aquest és un procés molt rar, i actualment s’han trobat 24 cossos que el portessin a terme, ja que seguien molt estrictament aquestes creences. El personatge en l’anime, durant el procés de momificació, es va enfosquir i per això es va dedicar a les forces malignes. Aquest procés es classificava en 3 fases: del dia 1 al 1000 (només s’alimentaven de fruits secs, farina i nou moscada, juntament amb molt d’esport. Això es feia per eliminar tota la grassa corporal, que és el primer que es desfà en morir-se), del 1001 al 2000 (només s’alimenten d’arrels i d’escorça de pi, a més d’una infusió feta d’un verí per cucs, per eliminar als que ja tenia dins el cos o pels que podrien estar-hi després de la mort, també es desfeien dels fluids corporals, que creava la momificació en vida) i del 2000 fins al dia de la mort (eren tancats en un pou amb un forat per respirar i una campana, que havien de tocar cada dia fins al dia de la seva mort, després d’això, s’esperarien 1000 dies per saber si realment s’havia momificat el cos).
Monjo convertit en buda, a través del procés de momificació en vida. Foto original clicant aquí
Mitologia Japonesa en l'anime 
